divendres, 1 de maig de 2009

PREMSA: GRUP LLEBEIG A LLÍRIA DIGITAL




Estudiant les aus


dissabte, 21 març de 2009


Pep Portolés i Toni Polo anellant.


Text: Carlos Martínez


“Menjar con un gafarronet”, “Anar a canviar-li l’aigua al canari” o “Judies en l’horta, tanca la porta” són expressions i dites populars que tenen en comú la utilització de diferents espècies d’aus en la seua construcció. Sabríem distingir un gafarró d’un teuladí? O un gafarró d’un verderol? Vivim tan atabalats per les presses de la vida que no ens adonem de les diverses formes i colors que adopten espècies diferents d’ocells. El ritme que portem ens ha fet perdre la capacitat d’observar allò que ens rodeja i quan veiem un arbre o un ocell no tenim temps d’admirar allò que els diferència de la resta. Toni Polo, biòleg veí de Marines Vell, i Pepe Portolés, músic veí de Llíria, son dos anelladors membres del grup Llebeig de la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) que dediquen part del seu temps a l’estudi de les espècies d’ocells que habiten al nostre entorn a traves de l’anellament científic d’aquestes. Hui han quedat amb cinc voluntaris per dur a terme una jornada de treball de camp al terme de Llíria.


Els anelladors valencians depenen de la SEO (Societat Espanyola d'Ornitologia), tot i que, des de 1994 es va constituir la Societat Valenciana d'Ornitologia per posar en marxa programes i activitats relatives al camp de l'ornitologia al nostre territori. “El grup Llebeig és el grup que més associats te dintre de l’SVO” comenta Pepe Portolés, “sols el componen anelladors, però tenim diversos col•laboradors que acudeixen regularment a ajudar-mos”. Els dos son associats a l’SVO, tot i que “com a anelladors tenim l’obligació de pertànyer a la SEO, afegeix Portolés. Altres grups d'anellament com Pit-roig i Marjal del Moro tenen també entre els anelladors a associats a l'SVO.



Les jornades de treball de camp d’aquestos dos amants dels ocells comencen prompte, a les sis de la matinada, amb la preparació de les xarxes que han d’atrapar els ocells que, més tard seran anellats. “Als ocells que atrapem i no estan anellats els posem l’anella i apuntem les dades de l’espècie, el sexe, el dia, i la zona on han sigut anellats. Els que ja porten anella apuntem les dades d’aquesta”, ens explica Toni Polo. Al final de la temporada d’anellament, la informació és enviada al Ministeri de Medi Ambient a través de la SEO (Societat Espanyola d’Ornitologia) i es constitueix una base de dades. “Quan enviem al Ministeri les dades d’un ocell que hem recuperat (ocells ja anellats) ens envien un document amb la informació d’on i quan es va anellar” continua Polo, “i aquesta és utilitzada per estudiar les migracions, els hàbitats o l’evolució vital de les diferents espècies que passen o que viuen en el nostre entorn”.


L’anellament científic de les aus té el seu origen en l’anellament d’un centenar d’estornins en 1899 pel danès Hans C.C. Mortensen. Les anelles duien marcada la direcció del propi Mortensen i una numeració correlativa. Actualment les anelles son proporcionades per l’Oficina d’Espècies Migratòries de la Direcció per a la Biodiversitat (Ministeri de Medi Ambient). A més, aquesta oficina és també la que expedeix un per al marcat i anellament d’aus silvestres que acredita als anelladors com a tals. I és també aquest el centre que coordina i gestiona les bases de certificat d’aptituddades d’anellaments i recuperacions generades pels anelladors.


A nivell Europeu és l’Euring l’entitat encarregada de gestionar les bases de dades. “Gràcies a aquesta xarxa europea sabem, per exemple, d’un ocell anellat al Camp de Túria i que se’l va menjar un gat a Finlàndia” ens relata Polo, “o d’altres ocells que son abatuts per a qualsevol país europeu”, encara que, segons ens conta, no és massa normal que un caçador que mata un ocell anellat comunique les dades de l’anella “no sabem si per por o per desconeixement”. El millor que pot fer qualsevol persona que es trobe un ocell anellat mort o el cace és llevar-li l’anyella i donar-li-la a un caçadorsforestal o a agun membre de l’SVO. Si no en coneguem a ningun, el Ministeri de Medi Ambient disposa a la seua web d’un formulari per omplir amb les dades de l’anella i altres d’interès per al posterior estudi.


Aquest estudi científic de les aus és el que ens ha permès saber les espècies que podem veure al terme de Llíria. “Caderneres, gafarrons, verderols o teuladins moliners son especies d’aus que podem veure durant tot l’any” explica Pepe Portolés, “altres espècies com el pinsà comú, el tort o la busquereta de casquet solament cohabiten el nostre terme a l’hivern, d’altres solament les podrem veure en estiu, com l’oroneta de cua blanca o l’abellerol i altres solament en època de passada com la busquereta de garriga o el fumeralero reial”.


La jornada acaba i les xarxes es desmunten. Hui han anellat exemplars de 14 espècies diferents, “una quantitat bona per a una sessió d'anellament però xicoteta en comparació al nombre d’espècies que es podem veure al terme de Llíria” afirma Portolés. Ara sols queda esperar que algun d’aquestos ocells tornen a caure en alguna xarxa d’algun ornitòleg i li proporcione les dades suficients per a l’estudi. Perquè estudiar és el primer pas per respectar.

Foto de Arturo Cabos, FONS FOTOGRÀFIC SVO.